LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT O DE LA IGNORÀNCIA ( II )

La informació és massa i no sabem com filtrar-la pel que paradoxalment som al mateix temps més savis i més ignorants (per exemple quants descobriments importants per a la humanitat s'han fet de forma casual, rajos X, penicilina, microones, etc.). A més és tal la velocitat que cada vegada tenim menys temps per assimilar-la, és a dir, és més fàcil avui en dia emetre grans quantitats d'informació, però la tecnologia que ho ha fet possible ha anat més veloç que l'evolució de la nostra capacitat per absorbir-la (el nostre problema no és la ignorància, sinó l'excés d'informació, que causa confusió. Estem molt informats però no ben orientats. Vivim en un entorn d'informació que cal saber separar entre les escombraries i la bona informació).

CULTURA Y SIMULACRE

Se'm fa difícil escriure una ressenya, articulo, post... amb solament llegir les primeres quinze pàgines d'aquest llibre ja que el seu autor fa que els seus conceptes, la seva forma d'escriure, la seva.... sigui difícil de seguir i tal és així que per començar ho dedica a la desaparició de la metafísica[1].

Al llarg d’aquestes pàgines veiem que una de les caracteristiques és que el seu autor ens fa una sèrie de suggeriments però que no dóna cap referent. Solament ens diu que simular és fingir el que no es té.[2] La cultura del simulacre segons Baudrillard, és aquella fonamentada en una resurrecció artificial dels signes[3]. Per a Baudrillard, el concepte de simulacre es relaciona amb el fet que, en la societat contemporània, el simulacre precedeix: ja no podem parlar de relacionar-nos amb la realitat mateixa, sinó amb el conjunt de representacions que passen per realitat. El cas és que ens enfrontem amb una lògica de la simulació que no té res a veure amb la lògica dels fets. La simulació es caracteritza per la precisió del model sobre el fet. [4] El món sencer ja no és real sinó que pertany a l'ordre de l 'hiperreal i de la simulació[5]. 

LA SOCIETAT DE LA IGNORÀNCIA O DEL CONEIXEMENT ( I )

   

Llegint aquest primer article i sobretot aquest segon article d'una forma més al·lusiva m'he recordat d'aquests llibres  

A vegades sobren les paraules...

FREDRIC JAMESON EL GIR CULTURAL

[…] El problema del posmodernismo  -para empezar, si realmente existe […] o si, al contrario, se trata de una mistificación- es a la vez estético y político […] [1]

Aquest llibre, estudia les relacions entre el desenvolupament del capitalisme i la producció cultural, establint una estreta relació entre economia i cultura. Jameson entén a la postmodernitat com el període històric després de les transformacions en la manera de producció capitalista després de la Segona Guerra Mundial.

Una de les qüestions centrals en la teoria postmoderna, és la crítica a la pràctica estètica postmoderna, a través del concepte de pastiche [2] . Utilitza aquest terme, que prové de les arts visuals, per caracteritzar al posmodernisme. La postmodernitat que aquest autor ve desenvolupar-se és l'associada a la societat de consum i el capitalisme, en la qual l'experimentació artística és incorporada a la lògica capitalista, en la producció de mercaderies.

EL MODEL DE PROPAGANDA DELS MITJANS. ELS FILTRES Noam Chomsky ( part 2 )

3.- [...] la dependencia de los medios de la información proporcionada por el gobierno, las empresas y los «expertos », información, por lo demás, imanciada y aprobada por esos proveedores principales y por otros agentes del poder [...] [1]

El tercer filtre es basa en el subministrament de notícies als mitjans de comunicació. Bàsicament, el model de propaganda funciona mitjançant la informació generada per les administracions públiques, les institucions burocràtiques i les corporacions (de fet, la classe empresarial és l'única que pot produir informació i propaganda al mateix nivell que l'estat, i es plasma en les seves enormes inversions en publicitat política i relacions públiques). Així, a través de la manipulació dels mitjans es manipula al públic i la informació que aquests reben.  [...] De acuerdo con esta fórmula, durante los años setenta y a principios de los ochenta se creó una retahíla de instituciones y se reactivaron las ya existentes con el fin de dar publicidad a los puntos de vista empresariales.  [...]  La financiación empresarial y la clara finalidad ideológica de este esfuerzo no ha tenido un efecto perceptible sobre la credibilidad de estos intelectuales, sino que, por el contrario, la financiación y la promoción de sus ideas les ha catapultado a la prensa [...] [2]

EL MODEL DE PROPAGANDA DELS MITJANS. ELS FILTRES Noam Chomsky ( part 1 )

[...] La masa, incluso bajo la democracia formal, aceptará los valores que le han sido inculcados, a menudo accidentalmente y a menudo deliberadamente, por los intereses creados, valores que tienen más el carácter de hábitos adquiridos inconscientemente que el de opciones [...] [1]

Els mitjans de comunicació de masses moltes vegades obeeixen a requeriments polítics de l'ordre social que intenten, mitjançant la propaganda dels continguts de la premsa, la ràdio o la televisió, mantenir vius en els individus determinats valors, creences i codis de conducta que permetin la perpetuació d'aquest ordre alhora que ajudin a la seva integració en les diverses estructures institucionals, actuant com a sistema de transmissió de missatges i símbols per al ciutadà mitjà.

UTILITZACIÓ D'INTERNET

En aquest cas les dues notícies que presento són les dues creus d'una mateixa moneda. D'una banda, el que ja hem comentat més d'una vegada, en aquest i altres blocs,  el poder que grups polítics, econòmics o financers tenen sobre els mitjans de comunicació, reflectits en una notícia apareguda avui en el diari 20 minutos  i en la mateixa edició però aquesta amb titulars més grans l'ús que grups terroristes, fan d'Internet

Apocalíptics i integrats. Umberto Eco

Breu síntesi d'aquests conceptes

Apocalíptics i Integrats [1] és un estudi sobre la cultura popular i els mitjans de comunicació (com a instrument d'informació), a través d'una sèrie d'assajos que examinen les diferents postures de la societat davant la cultura de masses. U. Eco es planteja el problema central de la doble postura la dels apocalíptics, que veuen en ella l’anticultura, el signe d'una caiguda irrecuperable, i la dels integrats, que creuen d’una forma optimista que estem vivint una magnífica generalització del marc cultural.

El poder dels mitjans de comunicació (TWITTER)

Aquest és un  article  aparegut a La Vanguardia d'avui ( 24 d'abril ) en el qual es demostra com es de "fàcil" influir en l’economia. 

Un hacker va entrar en el compte de Twitter de l’agència de noticies Associated Press (AP) i va informar d’un  atemptat contra el President Obama. En menys de dos minuts, i degut al  pànic ocasionat per aquest twit, va provocar la fugida del parquet de la Borsa de New York de 136.000 milions de dòlars.

Inseguretat, confiança, sospita, dubte, escepticisme, credulitat, desconfiança, precaució, tranquil·litat, garantia, escepticisme,....  

No, no m'hi tornat boig, són paraules sinònimes i antònimes però que crec que argumenten, en notícies com aquesta,  el sentit del poder dels mitjans de comunicació.  

Stuart Hall - Codificació i decodificació en el discurso televisiu

[…] No existe correspondencia necesaria entre codificación y decodificación, la primera puede intentar dirigir pero no puede garantizar o prescribir la última que tiene sus propias condiciones de existencia[…] ^[1]

Des del paradigma culturalista assumit des de la dècada del 50 fins a la posterior irrupció estructuralista (amb la inclusió de Stuart Hall) i les recerques associades a l'anàlisi de les audiències i les propostes desenvolupades a l'interior dels Cultural Studies han tingut com un dels seus objectius l'examen del caràcter simbòlic de la comunicació massiva.