Se'm fa difícil escriure una ressenya, articulo, post... amb solament llegir les primeres quinze pàgines d'aquest llibre ja que el seu autor fa que els seus conceptes, la seva forma d'escriure, la seva.... sigui difícil de seguir i tal és així que per començar ho dedica a la desaparició de la metafísica[1].
Al llarg d’aquestes pàgines veiem que una de les
caracteristiques és que el seu autor ens fa una sèrie de suggeriments però que
no dóna cap referent. Solament ens diu que simular és fingir el que no es té.[2] La cultura
del simulacre segons Baudrillard, és aquella fonamentada en una resurrecció
artificial dels signes[3].
Per a Baudrillard, el concepte de simulacre es relaciona amb el fet que, en la
societat contemporània, el simulacre precedeix: ja no podem parlar de
relacionar-nos amb la realitat mateixa, sinó amb el conjunt de representacions
que passen per realitat. El cas és que ens enfrontem amb una lògica de la simulació que no té res a veure amb
la lògica dels fets. La simulació es caracteritza per la precisió
del model sobre el fet. [4] El món sencer ja no és
real sinó que pertany a l'ordre de l 'hiperreal i de la simulació[5].
