Apocalíptics i integrats. Umberto Eco

Breu síntesi d'aquests conceptes

Apocalíptics i Integrats [1] és un estudi sobre la cultura popular i els mitjans de comunicació (com a instrument d'informació), a través d'una sèrie d'assajos que examinen les diferents postures de la societat davant la cultura de masses. U. Eco es planteja el problema central de la doble postura la dels apocalíptics, que veuen en ella l’anticultura, el signe d'una caiguda irrecuperable, i la dels integrats, que creuen d’una forma optimista que estem vivint una magnífica generalització del marc cultural.

El poder dels mitjans de comunicació (TWITTER)

Aquest és un  article  aparegut a La Vanguardia d'avui ( 24 d'abril ) en el qual es demostra com es de "fàcil" influir en l’economia. 

Un hacker va entrar en el compte de Twitter de l’agència de noticies Associated Press (AP) i va informar d’un  atemptat contra el President Obama. En menys de dos minuts, i degut al  pànic ocasionat per aquest twit, va provocar la fugida del parquet de la Borsa de New York de 136.000 milions de dòlars.

Inseguretat, confiança, sospita, dubte, escepticisme, credulitat, desconfiança, precaució, tranquil·litat, garantia, escepticisme,....  

No, no m'hi tornat boig, són paraules sinònimes i antònimes però que crec que argumenten, en notícies com aquesta,  el sentit del poder dels mitjans de comunicació.  

Stuart Hall - Codificació i decodificació en el discurso televisiu

[…] No existe correspondencia necesaria entre codificación y decodificación, la primera puede intentar dirigir pero no puede garantizar o prescribir la última que tiene sus propias condiciones de existencia[…] ^[1]

Des del paradigma culturalista assumit des de la dècada del 50 fins a la posterior irrupció estructuralista (amb la inclusió de Stuart Hall) i les recerques associades a l'anàlisi de les audiències i les propostes desenvolupades a l'interior dels Cultural Studies han tingut com un dels seus objectius l'examen del caràcter simbòlic de la comunicació massiva. 

Mauro Wolf. La investigación de la comunicación de masas. Teoria crítica 2a. parte

Para Mauro Wolf els gèneres responen a una tàctica dins de la gran estratègia de domini de la indústria cultural. Defineix  estereotipació a aquesta tàctica i sosté que els estereotips  són [...] indispensables para organizar y anticipar las experiencias de la realidad social que lleva a cabo el individuo [...] [1] Cita a T. Adorn per qui els gèneres són de gran utilitat perquè l'espectador s'aproparà a cadascun d'ells amb un model establert d'expectatives abans de trobar-se enfront del propi espectacle. Els estereotips impedeixen el caos cognoscitiu, la desorganització mental i representen un necessari instrument d'economia de l'aprenentatge.

Industria Cultural Adorno i Horkheiner 2ª. part

Enllaçant en l’aportació anterior d’aquest dos autors i com a segon component del concepte d'indústria cultural d'Adorn i Horkheimer es traça una imatge específica de la producció. ”La forma en que una muchacha acepta y cursa el compromiso obligatorio, el tono de la voz en el teléfono [...] revela el intento de convertirse en el aparato adaptado al éxito, [...]conformado, hasta en los movimientos instintivos, al modelo que ofrece la industria cultural” ^[1] L'aparell de la indústria cultural es correlaciona amb l'aparell-persona. Consumidors/as i productors/as apareixen com a esclaus/as de la totalitat i de la ideologia, conformades i mogudes per un sistema de petites rodes d'un engranatge molt més gran (la indústria cultural).

La investigación de la comunicación de masas M. Wolf Teoria crítica 1a. parte

L'inici del que es va denominar com a “societat de masses” va provocar i provoca discussions i debats entorn del paper que compleixen els mitjans massius en una societat. M. Wolf destaca [...] Las masas además se componen de personas que no se conocen, espacialmente separadas unas de otras, con escasas o ninguna posibilidad de interactuar Finalmente, las masas carecen de tradiciones, reglas de comportamiento, leadership y estructura organitzativa [...] [1]  Per a Wolf aquest aïllament físic de l'individu en la massa és el que explica en gran parteix la convicció manipuladora que dipositava tant la teoria hipodèrmica com la teoria critica en els mitjans

Industria Cultural Adorno i Horkheiner 1ª. part

“El consumidor no es soberano , como la industria cultural desearia hacer creer, no es su sujeto sino su objeto”.  [Adorno 1967:citado por Wolf, 1994: pàg. 95]

El terme indústria cultural es refereix a aquelles indústries que combinen la creació, producció i comercialització de continguts creatius que siguin intangibles i de naturalesa cultural.  Aquests continguts poden prendre la forma d'un ben o servei. Les indústries culturals inclouen generalment els sectors editorial, multimèdia, audiovisual, disseny, artesania,...  

CURIOSITATS DE LA COMUNICACIÓ: Com ser un bon orador i no patir en l'intent

Amb la taula que s'adjunta, només heu de triar una casella de cada columna i... eh voilà !!  ja sou uns oradors consumats que ningú s'atrevirà a preguntar-vos res, per no quedar en evidència.

Habermas i l'esfera publica

Per a Habermas l'esfera pública ha estat ( i possiblement està) en poder dels mitjans de comunicació de masses. Segons l'autor alemany, la discussió pública a través de la qual s'arriba a un consens per a la solució dels conflictes socials, quan es tracta d'un públic molt ampli, requereix de mitjans precisos de transferència i influència: periòdics, revistes, ràdio i televisió, i aquests, són avui els mitjans de l'espai públic. Així doncs aquest espai públic es presenta com el lloc de sorgiment de l'opinió pública que pot ser manipulada i deformada, però que constitueix l'eix de cohesió social, de la construcció i legitimació política^1.

Contextos i paradigmes en la recerca sobre els mitjans

L'èxit de successius totalitarismes en els anys vint i trenta, impulsats i enfortits per l'ús indiscriminat dels mitjans de masses per assegurar-se el suport popular, va contribuir poderosament al fet que la primera teoria de la comunicació de masses, coneguda com a “Teoria hipodèrmica”, establís un model unidireccional de la comunicació, en el qual tot el poder està en mans dels mitjans de masses i de les elits que se situen darrere d'ells. Des de la recerca en mitjans de comunicació social, Wolf indica que els diferents tipus d'estudis es poden enquadrar segons les diferents perspectives específiques d'estudis metodològics, destacant: