Els mitjans de
comunicació de masses moltes vegades obeeixen a requeriments polítics de
l'ordre social que intenten, mitjançant la propaganda dels continguts de la
premsa, la ràdio o la televisió, mantenir vius en els individus determinats
valors, creences i codis de conducta que permetin la perpetuació d'aquest ordre
alhora que ajudin a la seva integració en les diverses estructures
institucionals, actuant com a sistema de transmissió de missatges i símbols per
al ciutadà mitjà.
Quan els mitjans
obeeixen a governs totalitaris o merament burocràtics on el control
monopolístic sobre aquests fa sortir la censura oficial, la manipulació de la
informació és fàcil de reconèixer. No obstant això, quan els mitjans de
comunicació són privats i no existeix censura formal l'actuació d'un sistema
propagandístic sobre els mitjans de comunicació és molt més difícil de
reconèixer, tant més si aquest govern que els sustenta és l'objectiu principal
dels seus atacs i (els mitjans) [...] se
autocalifican enérgicamente de portavoces de la libertad de expresión y de los
intereses generales de la comunidad [...] [2]
Chomsky i Herman
intenten descriure un model que expliqui les lineas mestres del comportament
dels grans mitjans de comunicació en els EUA. El seu anàlisis es centra en els
efectes que el sistema econòmic imperant té en els mitjans de comunicació. Per això constaten l’existència d'uns
filtres pels quals passa l’informacio abans de ser publicada. En les
democràcies capitalistes contemporànies, l'aliança del poder polític i el poder
econòmic coloca propaganda de manera més encoberta que en règims totalitaris o
dictatorials; la pantalla d'aquesta propaganda radica en la “llibertat”
informativa i la “independència” mediàtica. Després de les cortines democràtiques,
l'operativa generalitzada dels mitjans de comunicació més importants es basa en
cinc “filtres”, que discriminen la informació que es pot publicar de la que no
ho és ). Aquests filtres mostren que encara que el model representatiu és
l'americà, però tambe poden extrapolar-se a altres paises. Aquests cinc filtres
són:
1.- [...]
La envergadura, la concentracioón de
propiedad, la riqueza del propietario, y la orientación de los
beneficiós de las empreses dominantes en el ámbito de los medios de comunicación
[...] [3]
És a dir, la
configuració empresarial del mercat dels mitjans. Cap empresa periodística
publicarà informació que perjudique als seus interessos economics. Per exemple
una empresa que surti a borsa o que llanci un producte estrella aprofitarà tots
els espais informatius disponibles per anunicar-se i exposar d'una forma
contínua els excel·lents resultats, però no publicarà informació que perjudiqui
als seus accionistes [4] . A part dels gegants
mediàtics, aquests autors, registren altres elements d'aquesta configuració
institucional com el govern, els grups de pressió, els nexes de les empreses
mediàtiques amb altres indústries i poders financers, etc.
2.-[...] La
publicidad como fuente principal de ingressos de dichos medios [...][5]
D'altra banda,
aquestes empreses no poden fer un producte que no atregui als anunciants ja que
sense publicidad no es pot generar diners, així les empreses que s'anuncien es
converteixen amb els ingressos que aporten, en amics, pel que reben un tracte
de favor. Un exemple és la
quantitat d'anuncis que es donen per TV (on molts programes, com determinades teleseries,
es fan per a la publicitat) [...]
Con anterioridad al auge de la publicidad, el precio de un periódico debía
cubrir todos los costes. Con el crecimiento de ésta, los periódicos que atraían
anuncios podían permitirse un precio por ejemplar muy por debajo de los costes
de producción. Ello representó una seria desventaja para los periódicos que
carecían de anuncios [...] Por esta razón, un sistema basado en la publicidad
llevaba a la disolución o a la marginación de las empresas [...] Con la
publicidad, el mercado libre no ofrece un sistema neutral en el que finalmente
decide el comprador. Las elecciones de los anunciantes son las que influyen en
la prosperidad y la supervivencia de los medios [...] [6]
La publicitat, ha provocat l'obsessió per les audiències, que
tan nefasts resultats culturals genera en la televisió actual [...]
La idea de que la consecución de grandes audiencias hace que los medios de
comunicación sean democráticos sufre así una debilidad inicial, cuyo
equivalente político sería un sistema de voto ponderado por la renta [...] [7]
Lògicament, la cultura resultant es caracteritzarà per [...]
cuestiones secundarias o poco comprometidas
y en parte a la continua interacción de las organizaciones de medios de
comunicación con los patrones que les suministran sus ingressos [...], [8] a més de
fer viable a traves de l'entreteniment fàcil i de tot allò que sigui comercial,
vendible, allunyat de visions crítiques i molestes.
Els anunciants, en conseqüència, solen recolzar
programes que concordin ideològicament amb ells (continguts que no posin en
dubte la ideologia corporativa dominant) [...] Las grandes empresas que se anuncian
en la televisión raramente patrocinarán programas que aborden serias críticas a
las actividades empresariales [...].[9]
Simplement: si alguna informació (especialment antiempresarial) agredeix
als anunciants, la informació desapareix.
[1]
Chomsky Noam. LOS NUEVOS
INTELECTUALES. Ediciones Península. Barcelona. España 2002. Pag. 32
[2]
Chomsky,N.;Herman, Edward.(1990) Los guardianes de la libertad. Material
UOC.p. 21
[3] Ibídem p. 22
[4] Anunci del 20
minuts de telediario
[5] Ibídem p.22
[6] Ibídem p. 43
[7] Ibídem p. 46
[8] Ibídem p. 47
[9] Ibídem p. 48
No hay comentarios:
Publicar un comentario