El
concepte , producció i consum i televisiu es van transformar arran de
l'entrada de les cadenes privades i la competència amb la pública i van
començar a aparèixer nous gèneres televisius “hibrides” per la barreja de
gèneres que utilitzaven, destacant entre altres el Talk-show procedent d'EUA que Umberto Eco ho
defineix […] una especie de concentrado televisivo que convierte la tradicional
ventana al mundo de la neotelevisión en un espejo, donde se refleja […] la
imagen del espectador de la paleotelevisión […] 1
Aquest
gènere és un clar exemple de la contínua evolució d'aquest procés híbrid quan
combina a partir de l’estructura d'un debat, la vida privada (temàtica dels
reality-shows) i la interacció amb els teleespectadors; un exemple
seria l'actualment Que tiempo tan feliz! de la cadena Telecinco. L'esmentat reality-show com va ser Operación Triunfo
o ara "Gran Hermano".
L’info-show neix com un reportatge de recerca,
però que barreja informació i ficció. Els fets apareixen distorsionats, en
primer lloc, a causa de les limitacions de l'objectiu d'una càmera per captar
la realitat tal com és, i d'altra banda, perquè aquests fets han estat
previstos, provocats i controlats al detall, exemple el programa Caiga quien
Caiga
L'any 2002,
es produeix la hibridació del reportatge de recerca basat en la utilització de
la càmera oculta, amb el debat creant un nou format televisiu, exemple
d'això el programa de Mercedes Milà “Diario de” i el major gènere híbrid és el magazine, barreja de
(informatius, musicals, d'opinió, d'entreteniment, etc.) Està caracteritzat per
la diversitat de continguts, de tractaments i d'enfocaments i es pot perllongar
durant varies hores.
A
Espanya, el gènere del magazine pot classificar-se segons el seu horari
d'emissió. Per tant, existeixen: - els magazines matinals (Ana Rosa), els
magazines de tarda (Jorge Javier Vázquez) i els magazines de nit (Jordi
Gonzalez), també anomenats “late shows”
[1]
ECO, Umberto. (1986) Televisión: la
transparencia perdida, la estrategia de la ilusión. Edit. Lumen. Barcelona
El
concepte , producció i consum i televisiu es van transformar arran de
l'entrada de les cadenes privades i la competència amb la pública i van
començar a aparèixer nous gèneres televisius “hibrides” per la barreja de
gèneres que utilitzaven, destacant entre altres el Talk-show procedent d'EUA que Umberto Eco ho
defineix […] una especie de concentrado televisivo que convierte la tradicional
ventana al mundo de la neotelevisión en un espejo, donde se refleja […] la
imagen del espectador de la paleotelevisión […] 1
Aquest
gènere és un clar exemple de la contínua evolució d'aquest procés híbrid quan
combina a partir de l’estructura d'un debat, la vida privada (temàtica dels
reality-shows) i la interacció amb els teleespectadors; un exemple
seria l'actualment Que tiempo tan feliz! de la cadena Telecinco. L'esmentat reality-show com va ser Operación Triunfo
o ara "Gran Hermano".
L’info-show neix com un reportatge de recerca,
però que barreja informació i ficció. Els fets apareixen distorsionats, en
primer lloc, a causa de les limitacions de l'objectiu d'una càmera per captar
la realitat tal com és, i d'altra banda, perquè aquests fets han estat
previstos, provocats i controlats al detall, exemple el programa Caiga quien
Caiga
A
Espanya, el gènere del magazine pot classificar-se segons el seu horari
d'emissió. Per tant, existeixen: - els magazines matinals (Ana Rosa), els
magazines de tarda (Jorge Javier Vázquez) i els magazines de nit (Jordi
Gonzalez), també anomenats “late shows”
[1]
ECO, Umberto. (1986) Televisión: la
transparencia perdida, la estrategia de la ilusión. Edit. Lumen. Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario