Malgrat que
em surti una mica del guió marcat, volia comentar un article “Construcció de genero i ficció televisiva a
Espanya” d'Elena Galán Fajardo [1] Aquest
article analitza el procés de construcció dels personatges i la utilització
d'estereotips de genero en diverses sèries de televisió, però ens quedarem amb
l’actual ”Hospital Central”. Els mitjans de comunicació ofereixen un gran
nombre d'estereotips, ja que necessiten audiències massives i és una forma
fàcil i ràpida d'arribar a la població “Crear una identidad colectiva del otro
a partir de estrategias discursivas de simplificación y homogenización facilita
el arreglo de estereotipos y la construcción simbólica de una jerarquización
cultural y social”.[2]
En aquestes sèries es posen al descobert les anomenades “identitats mediàtiques,” [3] és a dir, aquelles que són objecte de producció i difusió. Aquestes identitats mediàtiques que s'han mostrat en els últims anys a la població a través de sèries televisives de gran èxit compten amb “favors mediàtics”, ja que els és possible d'aquesta manera fixar els atributs de la seva identitat com a pertanyent al grup.
En aquestes sèries es posen al descobert les anomenades “identitats mediàtiques,” [3] és a dir, aquelles que són objecte de producció i difusió. Aquestes identitats mediàtiques que s'han mostrat en els últims anys a la població a través de sèries televisives de gran èxit compten amb “favors mediàtics”, ja que els és possible d'aquesta manera fixar els atributs de la seva identitat com a pertanyent al grup.
També es
percep major presència masculina en relació a la femenina destacant que
“sorgeixen elements discriminatoris i estereotipats” en el tractament
qualitatiu dels personatges en funció del seu rol o la seva personalitat. Els
estereotips detectats es corresponen amb els rols tradicionalment atribuïts a
dones i homes. Els homes són capdavanters en els grups en els quals apareixen i
ocupen llocs de major responsabilitat en els seus treballs, mentre que elles
governen en l'àmbit privat, en les seves llars, són menys independents i solen
ocupar espais secundaris i a més consideren que en la dona, la bellesa és un
element primordial.
Per últim,
en l'estudi “Tractament i representació de les dones en les telesèries emeses
per les cadenes de televisió d'àmbit nacional”, [4]
realitzat per l'Institut Català de la Dona publicació que contribueix al debat
sobre la funció socialitzadora dels mitjans de comunicació i el seu abast en la
construcció d'identitats de genero, s'assenyala que respecte a la percepció
sobre la influència de la televisió, 6 de cada 10 ciutadans considera que la
petita pantalla pot contribuir a aconseguir una societat "més
igualitària", mentre que la resta estima que la seva fi no és la
conscienciació sobre la igualtat, sinó el "pur entreteniment". En
aquesta nova etapa la persona que dirigeix urgències, de la sèrie Hospital
Central, és una dona (directora), amb el
que es demostra una vegada més que aquest reconeixement, no solament és complex
– malgrat que no tenia perquè ser-ho, sinó a més lent.
Per concloure, els atacs i
desinformació al gènere i a la perspectiva de gènere, solament pretenen
confondre i crear por a tots aquells que reclamem per una societat més justa i
equitativa on les persones siguin totes reconegudes com a iguals i tractades
amb el mateix respecte, independentment de les seves característiques
particulars i socio-demogràfiques. Educant des de la base amb una perspectiva
de gènere estarem sembrant les bases per a l'assoliment d'aquesta societat a la
qual aspirem
[2]
Nash M. Identidades de género, mecanismos de subalternidad y procesos de
emancipación femenina. Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 2006. Pàg.
73-74 En
linea
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=nash%20%2B%20identidades%20de%20genero&source=web&cd=1&cad=rja&sqi=2&ved=0CC4QFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.cidob.org%2Fes%2Fcontent%2Fdownload%2F1835%2F17632%2Ffile%2F73-74nash_cast.pdf&ei=4q_DUJrJF-ir0AXs1IDwBg&usg=AFQjCNFDAJaza4TOfcAxB6zyuTVLZaJofg&bvm=bv.1354675689,d.d2k
[3] Género,
lenguaje y traducción. Edit. José
Santaemilia Ruiz. Universitat de València (2003) Pàg. 69. En línea:
http://books.google.es/books?id=CkhNuK87mz0C&pg=PA69&dq=identitats+medi%C3%A0tiques&hl=es&sa=X&ei=OvjFULbrOsiLhQfx7YHgDg&ved=0CD8Q6AEwBQ#v=onepage&q=identitats%20medi%C3%A0tiques&f=false
No hay comentarios:
Publicar un comentario