El
concepte , producció i consum i televisiu es van transformar arran de
l'entrada de les cadenes privades i la competència amb la pública i van
començar a aparèixer nous gèneres televisius “hibrides” per la barreja de
gèneres que utilitzaven, destacant entre altres el Talk-show procedent d'EUA que Umberto Eco ho
defineix […] una especie de concentrado televisivo que convierte la tradicional
ventana al mundo de la neotelevisión en un espejo, donde se refleja […] la
imagen del espectador de la paleotelevisión […] 1
Aquest
gènere és un clar exemple de la contínua evolució d'aquest procés híbrid quan
combina a partir de l’estructura d'un debat, la vida privada (temàtica dels
reality-shows) i la interacció amb els teleespectadors; un exemple
seria l'actualment Que tiempo tan feliz! de la cadena Telecinco. L'esmentat reality-show com va ser Operación Triunfo
o ara "Gran Hermano".
L’info-show neix com un reportatge de recerca,
però que barreja informació i ficció. Els fets apareixen distorsionats, en
primer lloc, a causa de les limitacions de l'objectiu d'una càmera per captar
la realitat tal com és, i d'altra banda, perquè aquests fets han estat
previstos, provocats i controlats al detall, exemple el programa Caiga quien
Caiga
A
Espanya, el gènere del magazine pot classificar-se segons el seu horari
d'emissió. Per tant, existeixen: - els magazines matinals (Ana Rosa), els
magazines de tarda (Jorge Javier Vázquez) i els magazines de nit (Jordi
Gonzalez), també anomenats “late shows”
[1]
ECO, Umberto. (1986) Televisión: la
transparencia perdida, la estrategia de la ilusión. Edit. Lumen. Barcelona
El
concepte , producció i consum i televisiu es van transformar arran de
l'entrada de les cadenes privades i la competència amb la pública i van
començar a aparèixer nous gèneres televisius “hibrides” per la barreja de
gèneres que utilitzaven, destacant entre altres el Talk-show procedent d'EUA que Umberto Eco ho
defineix […] una especie de concentrado televisivo que convierte la tradicional
ventana al mundo de la neotelevisión en un espejo, donde se refleja […] la
imagen del espectador de la paleotelevisión […] 1
Aquest
gènere és un clar exemple de la contínua evolució d'aquest procés híbrid quan
combina a partir de l’estructura d'un debat, la vida privada (temàtica dels
reality-shows) i la interacció amb els teleespectadors; un exemple
seria l'actualment Que tiempo tan feliz! de la cadena Telecinco. L'esmentat reality-show com va ser Operación Triunfo
o ara "Gran Hermano".
L’info-show neix com un reportatge de recerca,
però que barreja informació i ficció. Els fets apareixen distorsionats, en
primer lloc, a causa de les limitacions de l'objectiu d'una càmera per captar
la realitat tal com és, i d'altra banda, perquè aquests fets han estat
previstos, provocats i controlats al detall, exemple el programa Caiga quien
Caiga
A
Espanya, el gènere del magazine pot classificar-se segons el seu horari
d'emissió. Per tant, existeixen: - els magazines matinals (Ana Rosa), els
magazines de tarda (Jorge Javier Vázquez) i els magazines de nit (Jordi
Gonzalez), també anomenats “late shows”
[1]
ECO, Umberto. (1986) Televisión: la
transparencia perdida, la estrategia de la ilusión. Edit. Lumen. Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario