Para Mauro Wolf els gèneres responen a una tàctica dins de la gran estratègia de domini de la indústria cultural. Defineix estereotipació a aquesta tàctica i sosté que els estereotips són [...] indispensables para organizar y anticipar las experiencias de la realidad social que lleva a cabo el individuo [...] [1] Cita a T. Adorn per qui els gèneres són de gran utilitat perquè l'espectador s'aproparà a cadascun d'ells amb un model establert d'expectatives abans de trobar-se enfront del propi espectacle. Els estereotips impedeixen el caos cognoscitiu, la desorganització mental i representen un necessari instrument d'economia de l'aprenentatge.
L'objectiu final d'aquesta manipulació i d'aquest consum
dirigit de signes és l'embrutiment de la massa fins al punt d'anul·lar
qualsevol forma d'energia que pugui significar un enfrontament amb el poder
establert. Respecte de la funció manipulativa atribuïda als mitjans per satisfer
tal funció no fa falta cap tipus de mecanisme que intervingui la relació
mitjans-societat. En la teoria crítica la funció manipulativa es compleix
automàticament pel consum del producte dels mitjans (o el consum de productes
culturals industrialment produïts), i la manipulació la duu a terme el conjunt
del sistema social en la forma en què s'ha establert contemporàniament:
industrial i capitalista.
I podríem completar la cita, sent fidels a la
reflexió del text, dient: la diversió que proporcionen els mitjans s'accepta
-per part dels consumidors- de manera mecànica. És la manera en què s'ha
conformat tota la realitat social per la implantació del sistema capitalista
industrial. El mecanisme que fa possible aquest tipus de societat consisteix
-respecte de l'individu particular- en la implantació d'un patró de conducta
fix, i aquest es perfila en les formes de satisfacció personal que
s'aconsegueixen per mitjà de la diversió que proporcionen els missatges dels
mitjans de comunicació de masses.
Des del punt de vista de les funcions socials
dels mitjans, i de l'aproximació a la "funció manipulativa" com a
funció essencial emergent podem proposar una interpretació de la imatge de la
societat en la qual els mitjans operen:
1.- La funció manipulativa s'exerceix -per part dels
mitjans- en el tipus social que es descriu amb el terme de "societat
massa".
En aquesta línia d'interpretació la "funció" dels
mitjans de comunicació de masses es perfila com una funció o activitat
"manipulativa" per la qual la majoria de la societat (sense
interessos polítics o comercials organitzats) o la "societat massa"
se sotmet a la conducta esperada de l'elit política i empresarial de la
societat. I tant per a uns -els interessos de l'elit política-com para uns
altres -els interessos de l'elit empresarial- es produeixen missatges
específics des dels mitjans, ja siguin -respectivament- missatges
propagandístics o missatges publicitaris, que vertebren en el seu conjunt una
"funció manipulativa" que satisfà la necessitat de manipular la
conducta - com a mitjà- per aconseguir els interessos -com a finalitats- de
l'elit política i empresarial.
2.- La funció manipulativa la duen a terme els
mitjans com a expressió dels interessos dominants del sistema social
capitalista i industrial, es a dir des de la teoria crítica.
3.- La funció manipulativa s'exerceix amb
l'objectiu de modificar la conducta dels individus -atomitzats i mecanitzats
pel sistema industrial capitalista- i fer-la funcional respecte dels interessos
de l'elit.
4.- La societat que encarna la realització de la
"funció manipulativa" dels mitjans és la societat que es desenvolupa
en les condicions que imposa un grup -o part de la societat- que domina (tant
si s'expressa en una forma "hegemònica totalitària" resultant de
l'exercici de poder d'un sistema polític totalitari, com si s'expressa en la
forma hegemònica capitalista i és resultat de les condicions que imposa el
sistema econòmic).
L' imatge de sistemes socials altament manipulatius
que se serveixen dels mitjans de comunicació com a instrument propagandístic
s'intensifica per la coincidència temporal amb el sistema nazi de propaganda
–d'aplicació prèvia a la segona guerra mundial i durant la mateixa.
[1]
Wolf, M.; (1987) La
investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectives. Edit.
Paidos p. 101
No hay comentarios:
Publicar un comentario