Per a Habermas l'esfera pública ha estat ( i
possiblement està) en poder dels mitjans de comunicació de masses. Segons
l'autor alemany, la discussió pública a través de la qual s'arriba a un consens
per a la solució dels conflictes socials, quan es tracta d'un públic molt ampli,
requereix de mitjans precisos de transferència i influència: periòdics,
revistes, ràdio i televisió, i aquests, són avui els mitjans de l'espai públic.
Així doncs aquest espai públic es presenta com el lloc de sorgiment de l'opinió
pública que pot ser manipulada i deformada, però que constitueix l'eix de
cohesió social, de la construcció i legitimació política1.
Castells (2010)2 ha descrit com els mitjans s'han
convertit en el lloc des del qual el poder polític i econòmic desplega les
seves estratègies. Herman i McChesney 3 argumenten que la majoria de
redaccions periodístiques estan en mans de grans grups econòmics pels quals ni
el paper democratitzador ni el servei públic són una prioritat. D'aquesta
forma arribem a una situació en la qual l'espai públic en el que se suposa
també intervenen els ciutadans, en estar intervingut pels mitjans de
comunicació, deixa de ser tal per convertir-se en un espai mediàtic.
L'Esfera Pública, l'espai públic estructurat en virtut dels
mitjans de comunicació, ha de corregir un desequilibri que, segons il·lustren
els autors esmentats (entre molts altres) afavoreix a les elits. Des d'aquesta
perspectiva observem que existeixen dos tipus de mitjans amb important
potencial per contribuir a tal repte: els nous mitjans alternatius o de
periodisme ciutadà que Internet ha fet possibles, i els mitjans de
radiotelevisió públics, que ara també ofereixen serveis a la Xarxa. (Internet
és un mitjà ràpid i eficaç a causa de la
seva naturalesa interactiva i a la facilitat per a la transmissió de dades però
no és la solució a tota la problemàtica)
Per això, la noció d'Esfera Pública ocupa un lloc destacat, és un concepte ideal contra el qual mesurar la qualitat de l'exercici
democràtic i la influència dels mitjans de comunicació a cada moment i lloc.
Bibliografia:
1 Boladeras Cucurella, Margarita, 2001, “La opinión pública en
Habermas”, en Cuadernos de Comunicación y Cultura nº26,
2 Castells, M. (2009) Comunicación y poder. Edit. Alianza. Baracelona
Habermas, J. (1962) Historia y crítica de la opinión pública. Edit. Gustavo Gili.
Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario