L'inici del que es va
denominar com a “societat de masses” va provocar i provoca discussions i debats
entorn del paper que compleixen els mitjans massius en una societat. M. Wolf
destaca [...] Las masas además se componen
de personas que no se conocen, espacialmente separadas unas de otras, con
escasas o ninguna posibilidad de interactuar Finalmente, las masas carecen de
tradiciones, reglas de comportamiento, leadership y estructura organitzativa [...] [1] Per a Wolf aquest
aïllament físic de l'individu en la massa és el que explica en gran parteix la
convicció manipuladora que dipositava tant la teoria hipodèrmica com la teoria
critica en els mitjans
En aquest sentit, la
propaganda de masses durant el nazisme i els períodes bèl·lics semblaven
ratificar aquests models cognoscitius que després començaran a necessitar ser
repensats en el que va formar part dels primers estudis sobre la comunicació de
masses que va realitzar a Estats Units la Mass Communication Research. D'altra
banda, però també en el que pertany a aquesta primera etapa s'assenyalarà que
la teoria crítica representa l'advocat del diable de la Communication Research. [2] Per començar, els teòrics de l'Escola de Frankfurt, consideren
que tota ciència social que es redueix a mera tècnica d'anàlisi, de recollida,
de classificació de les dades “objectives” es nega la possibilitat de debò, ja
que programàticament ignora les pròpies mediacions socials [3].
Entre les aportacions més
significatives que realitzen els teòrics alemanys es destaca [...] la posibilidad de abordar las nuevas temáticas que recogen las dinámicas
propias de la Sociedad de la época, como por ejemplo el autoritarismo, la
industria cultural y la transformación de los conflictos sociales en las
sociedades industrializadas [...] [4].
Malgrat constituir dos
paradigmes oposats, ambdues visions coincidien en el poder que atorgaven als mitjans massius de comunicació per imposar
els seus missatges. Després de la crítica i comprensió que la comunicació és més
complexa, la recerca de la comunicació tendirà a obrir-se cap a nous paradigmes.
Per a la teoria crítica
l'estructura cultural i ideològica desenvolupada en forma d'una "indústria
cultural" -en la qual s'inclouen als mitjans amb un paper rellevant en la
producció i distribució de símbols- compleix la funció de manipular a la
societat -consumidora d'aquesta indústria- dirigint i disciplinant les seves
necessitats i el seu consum cultural. En la majoria dels mass-media, el camp
especialitzat ho constitueix el gènere, element principal del caràcter
d'experiència intervinguda que posseeix la televisió. Segons Mauro Wolf els
gèneres es defineixen com [...] sistemas de reglas a los cuales se hace
referencia (implicita o explicita) para realilzar procesos comunicativos ya sea
desde el punto de vista de la producción o del de la recepción [...] [5]
Per al perceptor de la
televisió, el gènere funciona com un senyal que li permet anticipar les
característiques del contingut que va a presenciar i el tipus d'experiència en
la qual estarà immers. Fent una comparació el genero actua com ho fa la marca
en els productes manufacturats, és a dir, informant de certes propietats a un
consumidor potencial. En el context de la teoria crítica s'assenyalava
la importància que té el gènere dins del consum televisiu perquè defineix [...] el modelo compartamental del espectador antes de
que éste se cuestione ningun contenido específico, determinando por tanto en
amplia medida la forma en la que será percibido cualquier contenido específico
[...] [6]
[1] 1Wolf,
M.; (1987) La investigación de la comunicación de
masas. Crítica y perspectives. Edit. Paidos.
[2] Ib. p. 90
[3] Ib. p. 92
[4] Ib. p. 92
[5] Wolf, M.;(1984) Generos y televisión en Revista
Analisis 9 Barcelona pag. 46-47
[6] 6 Adorno Theodor “Televisión and the pattems of
mass culture”. Citado en Wolf, Mauro: la investigación de la comunicación de
masas. pag. 101-102
No hay comentarios:
Publicar un comentario