LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT O DE LA IGNORÀNCIA ( II )

La informació és massa i no sabem com filtrar-la pel que paradoxalment som al mateix temps més savis i més ignorants (per exemple quants descobriments importants per a la humanitat s'han fet de forma casual, rajos X, penicilina, microones, etc.). A més és tal la velocitat que cada vegada tenim menys temps per assimilar-la, és a dir, és més fàcil avui en dia emetre grans quantitats d'informació, però la tecnologia que ho ha fet possible ha anat més veloç que l'evolució de la nostra capacitat per absorbir-la (el nostre problema no és la ignorància, sinó l'excés d'informació, que causa confusió. Estem molt informats però no ben orientats. Vivim en un entorn d'informació que cal saber separar entre les escombraries i la bona informació).

CULTURA Y SIMULACRE

Se'm fa difícil escriure una ressenya, articulo, post... amb solament llegir les primeres quinze pàgines d'aquest llibre ja que el seu autor fa que els seus conceptes, la seva forma d'escriure, la seva.... sigui difícil de seguir i tal és així que per començar ho dedica a la desaparició de la metafísica[1].

Al llarg d’aquestes pàgines veiem que una de les caracteristiques és que el seu autor ens fa una sèrie de suggeriments però que no dóna cap referent. Solament ens diu que simular és fingir el que no es té.[2] La cultura del simulacre segons Baudrillard, és aquella fonamentada en una resurrecció artificial dels signes[3]. Per a Baudrillard, el concepte de simulacre es relaciona amb el fet que, en la societat contemporània, el simulacre precedeix: ja no podem parlar de relacionar-nos amb la realitat mateixa, sinó amb el conjunt de representacions que passen per realitat. El cas és que ens enfrontem amb una lògica de la simulació que no té res a veure amb la lògica dels fets. La simulació es caracteritza per la precisió del model sobre el fet. [4] El món sencer ja no és real sinó que pertany a l'ordre de l 'hiperreal i de la simulació[5]. 

LA SOCIETAT DE LA IGNORÀNCIA O DEL CONEIXEMENT ( I )

   

Llegint aquest primer article i sobretot aquest segon article d'una forma més al·lusiva m'he recordat d'aquests llibres  

A vegades sobren les paraules...

FREDRIC JAMESON EL GIR CULTURAL

[…] El problema del posmodernismo  -para empezar, si realmente existe […] o si, al contrario, se trata de una mistificación- es a la vez estético y político […] [1]

Aquest llibre, estudia les relacions entre el desenvolupament del capitalisme i la producció cultural, establint una estreta relació entre economia i cultura. Jameson entén a la postmodernitat com el període històric després de les transformacions en la manera de producció capitalista després de la Segona Guerra Mundial.

Una de les qüestions centrals en la teoria postmoderna, és la crítica a la pràctica estètica postmoderna, a través del concepte de pastiche [2] . Utilitza aquest terme, que prové de les arts visuals, per caracteritzar al posmodernisme. La postmodernitat que aquest autor ve desenvolupar-se és l'associada a la societat de consum i el capitalisme, en la qual l'experimentació artística és incorporada a la lògica capitalista, en la producció de mercaderies.

EL MODEL DE PROPAGANDA DELS MITJANS. ELS FILTRES Noam Chomsky ( part 2 )

3.- [...] la dependencia de los medios de la información proporcionada por el gobierno, las empresas y los «expertos », información, por lo demás, imanciada y aprobada por esos proveedores principales y por otros agentes del poder [...] [1]

El tercer filtre es basa en el subministrament de notícies als mitjans de comunicació. Bàsicament, el model de propaganda funciona mitjançant la informació generada per les administracions públiques, les institucions burocràtiques i les corporacions (de fet, la classe empresarial és l'única que pot produir informació i propaganda al mateix nivell que l'estat, i es plasma en les seves enormes inversions en publicitat política i relacions públiques). Així, a través de la manipulació dels mitjans es manipula al públic i la informació que aquests reben.  [...] De acuerdo con esta fórmula, durante los años setenta y a principios de los ochenta se creó una retahíla de instituciones y se reactivaron las ya existentes con el fin de dar publicidad a los puntos de vista empresariales.  [...]  La financiación empresarial y la clara finalidad ideológica de este esfuerzo no ha tenido un efecto perceptible sobre la credibilidad de estos intelectuales, sino que, por el contrario, la financiación y la promoción de sus ideas les ha catapultado a la prensa [...] [2]

EL MODEL DE PROPAGANDA DELS MITJANS. ELS FILTRES Noam Chomsky ( part 1 )

[...] La masa, incluso bajo la democracia formal, aceptará los valores que le han sido inculcados, a menudo accidentalmente y a menudo deliberadamente, por los intereses creados, valores que tienen más el carácter de hábitos adquiridos inconscientemente que el de opciones [...] [1]

Els mitjans de comunicació de masses moltes vegades obeeixen a requeriments polítics de l'ordre social que intenten, mitjançant la propaganda dels continguts de la premsa, la ràdio o la televisió, mantenir vius en els individus determinats valors, creences i codis de conducta que permetin la perpetuació d'aquest ordre alhora que ajudin a la seva integració en les diverses estructures institucionals, actuant com a sistema de transmissió de missatges i símbols per al ciutadà mitjà.

UTILITZACIÓ D'INTERNET

En aquest cas les dues notícies que presento són les dues creus d'una mateixa moneda. D'una banda, el que ja hem comentat més d'una vegada, en aquest i altres blocs,  el poder que grups polítics, econòmics o financers tenen sobre els mitjans de comunicació, reflectits en una notícia apareguda avui en el diari 20 minutos  i en la mateixa edició però aquesta amb titulars més grans l'ús que grups terroristes, fan d'Internet

Apocalíptics i integrats. Umberto Eco

Breu síntesi d'aquests conceptes

Apocalíptics i Integrats [1] és un estudi sobre la cultura popular i els mitjans de comunicació (com a instrument d'informació), a través d'una sèrie d'assajos que examinen les diferents postures de la societat davant la cultura de masses. U. Eco es planteja el problema central de la doble postura la dels apocalíptics, que veuen en ella l’anticultura, el signe d'una caiguda irrecuperable, i la dels integrats, que creuen d’una forma optimista que estem vivint una magnífica generalització del marc cultural.

El poder dels mitjans de comunicació (TWITTER)

Aquest és un  article  aparegut a La Vanguardia d'avui ( 24 d'abril ) en el qual es demostra com es de "fàcil" influir en l’economia. 

Un hacker va entrar en el compte de Twitter de l’agència de noticies Associated Press (AP) i va informar d’un  atemptat contra el President Obama. En menys de dos minuts, i degut al  pànic ocasionat per aquest twit, va provocar la fugida del parquet de la Borsa de New York de 136.000 milions de dòlars.

Inseguretat, confiança, sospita, dubte, escepticisme, credulitat, desconfiança, precaució, tranquil·litat, garantia, escepticisme,....  

No, no m'hi tornat boig, són paraules sinònimes i antònimes però que crec que argumenten, en notícies com aquesta,  el sentit del poder dels mitjans de comunicació.  

Stuart Hall - Codificació i decodificació en el discurso televisiu

[…] No existe correspondencia necesaria entre codificación y decodificación, la primera puede intentar dirigir pero no puede garantizar o prescribir la última que tiene sus propias condiciones de existencia[…] ^[1]

Des del paradigma culturalista assumit des de la dècada del 50 fins a la posterior irrupció estructuralista (amb la inclusió de Stuart Hall) i les recerques associades a l'anàlisi de les audiències i les propostes desenvolupades a l'interior dels Cultural Studies han tingut com un dels seus objectius l'examen del caràcter simbòlic de la comunicació massiva. 

Mauro Wolf. La investigación de la comunicación de masas. Teoria crítica 2a. parte

Para Mauro Wolf els gèneres responen a una tàctica dins de la gran estratègia de domini de la indústria cultural. Defineix  estereotipació a aquesta tàctica i sosté que els estereotips  són [...] indispensables para organizar y anticipar las experiencias de la realidad social que lleva a cabo el individuo [...] [1] Cita a T. Adorn per qui els gèneres són de gran utilitat perquè l'espectador s'aproparà a cadascun d'ells amb un model establert d'expectatives abans de trobar-se enfront del propi espectacle. Els estereotips impedeixen el caos cognoscitiu, la desorganització mental i representen un necessari instrument d'economia de l'aprenentatge.

Industria Cultural Adorno i Horkheiner 2ª. part

Enllaçant en l’aportació anterior d’aquest dos autors i com a segon component del concepte d'indústria cultural d'Adorn i Horkheimer es traça una imatge específica de la producció. ”La forma en que una muchacha acepta y cursa el compromiso obligatorio, el tono de la voz en el teléfono [...] revela el intento de convertirse en el aparato adaptado al éxito, [...]conformado, hasta en los movimientos instintivos, al modelo que ofrece la industria cultural” ^[1] L'aparell de la indústria cultural es correlaciona amb l'aparell-persona. Consumidors/as i productors/as apareixen com a esclaus/as de la totalitat i de la ideologia, conformades i mogudes per un sistema de petites rodes d'un engranatge molt més gran (la indústria cultural).

La investigación de la comunicación de masas M. Wolf Teoria crítica 1a. parte

L'inici del que es va denominar com a “societat de masses” va provocar i provoca discussions i debats entorn del paper que compleixen els mitjans massius en una societat. M. Wolf destaca [...] Las masas además se componen de personas que no se conocen, espacialmente separadas unas de otras, con escasas o ninguna posibilidad de interactuar Finalmente, las masas carecen de tradiciones, reglas de comportamiento, leadership y estructura organitzativa [...] [1]  Per a Wolf aquest aïllament físic de l'individu en la massa és el que explica en gran parteix la convicció manipuladora que dipositava tant la teoria hipodèrmica com la teoria critica en els mitjans

Industria Cultural Adorno i Horkheiner 1ª. part

“El consumidor no es soberano , como la industria cultural desearia hacer creer, no es su sujeto sino su objeto”.  [Adorno 1967:citado por Wolf, 1994: pàg. 95]

El terme indústria cultural es refereix a aquelles indústries que combinen la creació, producció i comercialització de continguts creatius que siguin intangibles i de naturalesa cultural.  Aquests continguts poden prendre la forma d'un ben o servei. Les indústries culturals inclouen generalment els sectors editorial, multimèdia, audiovisual, disseny, artesania,...  

CURIOSITATS DE LA COMUNICACIÓ: Com ser un bon orador i no patir en l'intent

Amb la taula que s'adjunta, només heu de triar una casella de cada columna i... eh voilà !!  ja sou uns oradors consumats que ningú s'atrevirà a preguntar-vos res, per no quedar en evidència.

Habermas i l'esfera publica

Per a Habermas l'esfera pública ha estat ( i possiblement està) en poder dels mitjans de comunicació de masses. Segons l'autor alemany, la discussió pública a través de la qual s'arriba a un consens per a la solució dels conflictes socials, quan es tracta d'un públic molt ampli, requereix de mitjans precisos de transferència i influència: periòdics, revistes, ràdio i televisió, i aquests, són avui els mitjans de l'espai públic. Així doncs aquest espai públic es presenta com el lloc de sorgiment de l'opinió pública que pot ser manipulada i deformada, però que constitueix l'eix de cohesió social, de la construcció i legitimació política^1.

Contextos i paradigmes en la recerca sobre els mitjans

L'èxit de successius totalitarismes en els anys vint i trenta, impulsats i enfortits per l'ús indiscriminat dels mitjans de masses per assegurar-se el suport popular, va contribuir poderosament al fet que la primera teoria de la comunicació de masses, coneguda com a “Teoria hipodèrmica”, establís un model unidireccional de la comunicació, en el qual tot el poder està en mans dels mitjans de masses i de les elits que se situen darrere d'ells. Des de la recerca en mitjans de comunicació social, Wolf indica que els diferents tipus d'estudis es poden enquadrar segons les diferents perspectives específiques d'estudis metodològics, destacant: 

Aïllament versus visibilitat

La distinció entre el públic i el privat es remunta a la Grècia clàssica on l'esfera pública de la polis –que es desenvolupa en l'àgora i al mercat– és separada del domini privat del “oikos” [1]

En la primera meitat de la dècada dels setanta, Richard Sennett planteja des d'una perspectiva sociològica, que la problemàtica de la vida pública en la societat moderna, es condensa a la ciutat cosmopolita on ocorren trobades i intercanvis entre diferents i estranys. Per Sennett, el públic al·ludeix a  “[...] vínculos de asociación y compromiso mutuo [...]se trata del vínculo de una multitud, de un pueblo, de una política, más que de aquellos vínculos referidos a una familia o a un grupo de amigos [...]” [2]    

Algunes funciones socials en els mitjans de comunicació

D'acord pel plantejat per sociòlegs Lazarsfeld i Merton, els mitjans de comunicació massiva compleixen certes característiques i exerceixen determinades funcions en la societat.  Anys després que fessin els seus estudis sobre els “mass-media” va sorgir un altre mitjà: Internet, el qual, a pesar de no estar considerat per aquests autors, compleix algunes de les característiques que van considerar. Una de les diferències és la globalitat que aconsegueix així com que està a la disposició de més persones. En els mitjans de comunicació convencionals només un selecte grup de persones apareix en ells, ja sigui que els triïn per la seva aparença física, el seu carisma, la seva veu, personalitat o fins i tot per la seva postura política o religiosa. 

Igualtat de gènere

Malgrat que em surti una mica del guió marcat, volia comentar un article  “Construcció de genero i ficció televisiva a Espanya” d'Elena Galán Fajardo [1] Aquest article analitza el procés de construcció dels personatges i la utilització d'estereotips de genero en diverses sèries de televisió, però ens quedarem amb l’actual ”Hospital Central”. Els mitjans de comunicació ofereixen un gran nombre d'estereotips, ja que necessiten audiències massives i és una forma fàcil i ràpida d'arribar a la població “Crear una identidad colectiva del otro a partir de estrategias discursivas de simplificación y homogenización facilita el arreglo de estereotipos y la construcción simbólica de una jerarquización cultural y social”.^[2]

Wert cree que "hay una percepción social exagerada" de la corrupción

LA VANGUARDIA 18.03.2013

El ministro asegura que el Gobierno está preocupado por la creciente "proliferación de sentimientos antipolíticos"

http://www.lavanguardia.com/politica/20130318/54369401256/wert-hay-percepcion-social-exagerada-corrupcion.html

CENTRE D’ESTUDIS D’OPINIÓ (C.E.O.)

Baròmetre d’Opinió Política   23a JoRnada 2012   REO núm. 705   Data 8 de novembre de 2012

http://www.ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages

ON / OFF

Els mitjans de comunicació són una de les maneres més eficaces i ràpides de transmetre un missatge però també pot arribar a ser un vehicle de manipulació social, destacant la televisió. Aquesta té una espècie de monopoli de fet sobre la formació de les ments. La seva gran influència, així com la massiva utilització social que d'aquest mitjà es fa en els nostres dies fa que pugui ser considerada com el mig mitjà de comunicació de major força socialitzadora.

La televisió construeix un món aparentment neutre i que suposadament representa al món real, donant una visió de la vida més agradable i amb menys problemes. En estar basada en la imatge, la televisió dóna massa importància al físic, i les persones que apareixen al món televisiu s'ajusten sempre al cànon de bellesa vigent. 

Gèneres televisius

 El concepte , producció i consum i  televisiu es van transformar arran de l'entrada de les cadenes privades i la competència amb la pública i van començar a aparèixer nous gèneres televisius “hibrides” per la barreja de gèneres que utilitzaven, destacant entre altres el Talk-show procedent d'EUA que Umberto Eco ho defineix […] una especie de concentrado televisivo que convierte la tradicional ventana al mundo de la neotelevisión en un espejo, donde se refleja […] la imagen del espectador de la paleotelevisión […] ¹

Aquest gènere és un clar exemple de la contínua evolució d'aquest procés híbrid quan combina a partir de l’estructura d'un debat, la vida privada (temàtica dels reality-shows) i la  interacció amb els teleespectadors; un exemple seria l'actualment Que tiempo tan feliz! de la cadena Telecinco. L'esmentat reality-show com va ser Operación Triunfo  o ara "Gran Hermano". 

Mitjans de manipulació?

Els mitjans de comunicació  haurien de basar-se en l'objectivitat. Però a l'hora de difondre un contingut o notícia, no sembla  importar-los la seva funció social i es deixen arrossegar deixant-se portar pel sensacionalisme i la subjectivitat (pot ser imposada). 

Els mitjans, s'utilitzen per controlar l'opinió pública sota la perspectiva que estan subordinats als poders polítics i econòmics que els manipulen en pro dels seus interessos.  Com ho fan? doncs,  tenint en compte que entre  els  imperis     mediàtics 

(Murdoch, Berlusconi, Bertelsman... ) més les agències (Reuters a Anglaterra, France-Presse a França i a EUA l’Associated Press i l’United Press International) controlen gairebè un alt porcentatge de les noticies que es produeixen al món i de quina forma es transmeten,  es fàcil d'endevinar.